lunes, 28 de mayo de 2007

Fent memòria

En Daniel ens demana refrescar molt la memòria, sort que mai hauré de escrivir una auto-biografia sobre la meva vida - és que - no em recordo de tant detalls! Ara estic fent un repàs de les aules on he fet classes d'idiomes; català - col·legi d'advocats de Barcelona, aula despullada de multi-ús. Les setmanes que seguia el curs de català per part de la UB - ídem de ídem. EOI (Drassanes) - ja la coneixeu tots, res de res (vaig estudiar alemany un mes). Castellà a la universitat de Suècia - sales semblants a les d'aquí de la Pompeu Fabra. Castellà a Salamanca - ídem de ídem, anglès, castellà, francès al batxillerat a Suècia, típic d'institut (suec). Anglès i francès a “ESO” (– aules típiques de ESO), i arribo al anglès i suec dels tres últims anys de primària. Aula personalitzada, la mateixa sala els tres anys que durava aquesta fase, el mateix tutor també, i, llavors, aquí al menys hi havia una aula on es integrava d’alguna manera el material de les assignatures. Ara, no em demaneu detalls, vaig acabar sisè de primària quan alguns de vosaltres encara quasi no havíeu nascut.....

Possiblement sóc d’una generació massa individualista, a mi m’importen ben poc els companys quan estudio idiomes. Ara, com que sempre has d’estar parlant de la teva vida, evidentement és més xulo si hi ha algú una mica interessant, però, generalmente són persones més o menys igualment d'avorrides com tu mateix... No em recordo de persones que hagin tingut un “mal” impacte sobre les classes, en realitat, no em recordo gaire dels companys... (altre vegada, la meva memòria...crec que desaprovaré aquest curs per causa de la meva mala memòria...) Ara, estant fora del país amb la intenció d’aprendre un idioma (en el meu cas – Salamanca) – llavors sí que té importància, jo vaig anar sola, sense conèixer a ningú, vaig tenir 19 anys, i és clar, necessitava amics. En vaig fer molts, però – cap que era espanyol.

Jo tinc molt i molt bona experiència dels cursos intensius que he fet, d’alemany (un mes, 4 hores diàries) i castellà a Salamanca, (tres mesos intensius). Al anar-me a Alemanya desprès del curs, podia mantenir converses senzilles, i en el cas del castellà, realment em donava la base per desprès aprendre l’idioma del fons una vegada a la Universitat a Suècia.

No hay comentarios: