En Daniel ens demana refrescar molt la memòria, sort que mai hauré de escrivir una auto-biografia sobre la meva vida - és que - no em recordo de tant detalls! Ara estic fent un repàs de les aules on he fet classes d'idiomes; català - col·legi d'advocats de Barcelona, aula despullada de multi-ús. Les setmanes que seguia el curs de català per part de
Possiblement sóc d’una generació massa individualista, a mi m’importen ben poc els companys quan estudio idiomes. Ara, com que sempre has d’estar parlant de la teva vida, evidentement és més xulo si hi ha algú una mica interessant, però, generalmente són persones més o menys igualment d'avorrides com tu mateix... No em recordo de persones que hagin tingut un “mal” impacte sobre les classes, en realitat, no em recordo gaire dels companys... (altre vegada, la meva memòria...crec que desaprovaré aquest curs per causa de la meva mala memòria...) Ara, estant fora del país amb la intenció d’aprendre un idioma (en el meu cas – Salamanca) – llavors sí que té importància, jo vaig anar sola, sense conèixer a ningú, vaig tenir 19 anys, i és clar, necessitava amics. En vaig fer molts, però – cap que era espanyol.
Jo tinc molt i molt bona experiència dels cursos intensius que he fet, d’alemany (un mes, 4 hores diàries) i castellà a Salamanca, (tres mesos intensius). Al anar-me a Alemanya desprès del curs, podia mantenir converses senzilles, i en el cas del castellà, realment em donava la base per desprès aprendre l’idioma del fons una vegada a
No hay comentarios:
Publicar un comentario