Examens de ensenyament de llengües

En primer lloc - doncs sí, a la meva universitat, (Umeå Universitet) on jo vaig estudiar filologia hispànica, vam tenir un mínim de 4 h per fer els exàmens, moltes vegades, 6 h. (un xoc per tant per mi, fer un examen universitari en 2 h aquí!). Jo portava el meu termos de cafè, fruita, algun entrepa, coca-cola - igual que tothom. N'hi havia unes dones (totes dones, curiosament...) que treballaven de vigilants dels exàmens, i n'hi havia sales especials, grans, i bé, es creava un ambient una mica especial...

No he fet CAP examen d'aquests famosos d'anglès (First certificate or whatever) MAI a la meva vida, però malgrat això sé exactament què és "have a crush on somebody" per posar un exemple...

Una vegada vaig fer la prova del nivell B i del nivell C de català (sí, una darrere l'altre, el mateix any). No portava ni un any visquent a Catalunya (i abans de conèixer al meu marit, no havia sentit mai parlar-ne) - per la qual cosa evidentment era impossible passar el nivell C. I - una cosa que encara em fa ràbia - per la prova del nivell B, no feien la prova oral el mateix dia, sinó un altre dissabte. I em vaig oblidar d'anar-hi!!!! Per tant - no tinc cap certificat! Suposo que això qualifica per l'examen més "desastre" - no aprovar per haver oblidat anar a fer una de les parts....

L'examen més important – l’examen de gramàtica castellana del segon curs (Universitat de Umeâ), Si no el passessis no podies continuar amb el tercer curs. Consistia en la traducció del suec al castellà d’un petit text, ple de complicacions. Vaig aprovar, i, com que vaig fer el tercer curs desprès de viure gairebé un any a Sud-america – ja no hi havia problemes.

Injustícies en exàmens d’idiomes, molt injustos – no sé. Em semblava injust en l’examen de sintaxi aquí a la Pompeu, amb Alsina, la falta de temps. Persones lentes com jo – no teníem les possibilitats d’ensenyar el que sí en sabíem.(vaig aprovar l’examen, però em faltava gairebé per fer la meitat!) Però, crec que no es considera això precisament un examen d’idiomes? Altres exàmens injustos s’hauran esborrat de la meva memòria, possiblement com una mena de protecció psicològica? (o serà per que mai he suspès res (apart de nivell c de català)