...¿y la cultura?

Alguien habrá pensado – ¿para qué aquella entrada del humorista sueco? Pues – para poner enfoque en algo que yo pienso ser muy importante en la enseñanza de idiomas, el conocimiento cultural que rodea y se absorbe en los idiomas que estudiamos.

No me he sido tan fácil hacer la segunda tarea del blog. Hago memoria, y no me acuerdo tanto. Además, creo que a lo mejor a la práctica, los profesores quizás no sean tan estrictos y no siguen siempre solo una línea lingüística, sino creo que hay mezclas.

Me parece que en el momento en el que yo estudié español en el bachillerato, se hacia servir bastante de la lingüística estructural, sobre todo en cuanto a ejercicios (llenar palabras en un texto, diálogos dirigidos etc.). Ahora – haciendo referencia al artículo de Canale y Swain, me parece recordar que en parte se utilizaba también un enfoque situacional aunque, creo que está claro que la base para la organización del plan de enseñanza era enfocar diferentes temas gramaticales. Nunca olvidaré uno de los primeros textos de español, la situación era en la aduana, y el agente preguntaba:

-¿Qué hay en el bolso?

-¿En qué bolso?

–En el bolso amarillo.

-Ah, bueno, botellas.

-¿Botellas? ¿Cuàntas?

–Dos o tres.

-¿Dos o tres?

–Bueno, cuatro.

Es decir, las situaciones que se desarrollaban, eran hechas para enseñar temas gramaticales, no para transferir la situación en si, cosa necesaria (según Canale y Swain) para pertenecer a una perspectiva comunicativa.

Haciendo un poco de “googling” – he encontrado una tesina, donde se ha estudiado precisamente el enfoque cultural en unos libros de enseñanza de español utilizados en Suecia (y, ¡ojo! – en “ESO” en 1997 había 9% de los alumnos que estudiaban español, cifra que en el 2005 había aumentado a un 34%). Un abstract en español podéis encontrar aquí. Una cosa interesante para esta tarea, es que al hacer una clasificación del contenido de los libros de texto, el autor ha hecho un esquema clasificando el contenido en: cognitivo – comunicativo – intercultural. Así, que me quedo con la idea de que se mezclan los conceptos… Ahora, sería muy interesante ver un syllabus únicamente basado en la lingüística textual, realmente no me imagino cómo es, y me gustaría conocerlo.

Para acabar – vuelvo a poner énfasis en el tema cultural. En mi caso fue lo que en gran parte me hizo tener interés por los idiomas, el conocer algo de otras culturas, de leer y ver cómo vivían en países lejanos, sus tradiciones etc. Y creo – siendo una ignorante en el tema académicamente hablando – que con una buena motivación, hay posibilidades de aprender casi con cualquier método (pero, si no la hay, será muy importante encontrar el método adecuado, o cómo aumentar la motivación).

Post en Sueco - SWEDEN Snabbmat nation

Bueno, más que nada aprovecho para compartir un pequeño clip de uno de los humoristas con más éxito en Suecia. Lo que es interesante (y razón por la cual cuelgo aquí el vídeo) - es que hace servir tanto inglés. Hace una mezcla, y a medida que va avanzando el clip, hay más en sueco, pero, realmente hay una gran parte en inglés. Se trata de sátira. "Svenskt Näringsliv" es como un lobby de fomento de negocios, y el clip es como una publicidad de la comida "rápida" (SNABBMAT) (o "junk food"). Aquí juegan con varios conceptos - últimamente varios cocineros suecos han obtenido cierto prestigio internacional, y hay algunos restaurantes con alguna estrella Michelin. En seguida los suecos creen que se come muy bien en Suecia... Mientras en la absoluta mayoría de poblaciones (exceptuando las ciudades más grandes) los únicos restaurantes que existen son: pizzerias, restaurantes chinos y algo llamado "grill" - como un bar que no sirve alcohol pero que hacen hamburguesas i frankfurts y poca cosa más. Y ya está. Por eso, el clip utiliza el lobby aquel que está promocionando aquellos (pocos) buenos cocineros, pero enseñando la "realidad" del junk food de forma bastante satírica. También, como en una buena sátira, entran otras cosas, como la xenofobía o la hipocresía (lo podeis ver en la parte que traduzco - muchos de los que critican a los inmigrantes, felizmente van a sus restaurantes(porque los establecimientos antes mencionados, a un muy elevado porcentaje son administrados por personas no suecas)

(ahora - no me imagino que nadie pueda aguantar mucho del clip, la mezcla con el sueco hará bastante difícil el entender las partes en inglés... PERO - os he transcrito una pequeña parte, la pego primero sola, y después también con la traducción de lo que es en sueco...)

Hello, my name is Henrik Schyffert and I work for Svenskt Näringsliv and I’m here to tell you that Sweden has some of den bästa maten in the världen, we've got the Oaxen, the F12, the Sjömagasinet – we’ve got it all!

But most people they don’t fattar the poängen with the lyxiga restaurangen, they just want to svulla i sig en Vesuvio and then gå hem och sitta och gnälla framför Melodifestivalen so therefor today, we take a look at Sweden, the snabbmat Nation

This guy, Lasse, is eating a Kebab. Right now he is, he is för mångfald, - för det är ju så jävla gott, but then afterwards when he plays in Korpen mot kurdiska FF here, then its tvärtom, then it’s oj, upp i träden med er era jävla apor, but right now it’s very good, right? Sweden Snabbmat Nation.

Etc, etc
CON TRADUCCIÓN

Hello, my name is Henrik Schyffert and I work for Svenskt Näringsliv (el lobby de negocios, promocionando Suecia fuera) and I’m here to tell you that Sweden has some of den bästa maten (la mejor comida) in the världen (mundo) we got the Oaxen, the F12, the Sjömagasinet (nombres de tres restaurants famosos, con estrellas Michelin) – we’ve got it all!

But most people they don’t fattar (no entienden) the poängen (el sentido) with the lyxiga restaurangen,(el restaurante de lujo) they just want to svulla i sig en Vesuvio (devorarse una pizza Vesuvio) and then gå hem och sitta och gnälla framför Melodifestivalen (y después irse a casa y estar frente la tele, mirando la Eurovisión y quejarse) (todo relacionado con la Eurovisión (que es mucho) en Suecia es un concepto propio!)so therefor today, we take a look at Sweden, the snabbmat (junk food) Nation

This guy, Lasse, is eating a Kebab, right now he is, he is för mångfald, (en favor de la diversidad étnica) - för det är ju så jävla gott,( – por que la comida está de puta madre) but then afterwards when he plays in Korpen mot kurdiska FF here, (la “división” de fútbol de aficionados, contra el Futbol club curdo) then it’s tvärtom, (al revés) then it’s oj, upp i träden med er era jävla apor,(ei, subiros a los árboles, monos de mierda) but right now it’s very good, right? Sweden Snabbmat (junk food) Nation.

Etc

Competición

Bueno, ya estamos. Ahora vamos a competir, sobre el mejor blog. Ya sé que no me llevaré el premio, yo nunca gano cosas así. En parte, no estoy en contra las competiciones, pero, en situaciones escolares no sé. Qué sistema era el que sí hacía servir competiciones, premios y castigos (es tarde ahora, y ayer hubo una cena hindú aquí en casa y eramos 14 suecas sentadas a mesa, el vino blanco que había comprado era TAN bueno que quizás tomé una copa demás (Sumarroca-Muscat), y se hizo tarde - para qué todo este paréntesis - pues, no me acuerdo en estos instanes y busco una justificación! Ay, que patético, ¿verdad?) Una competición en la universidad? En un master? Eso no me lo esperaba. Evidentemente, esto solo es divertido. Pero, es un poco la antigua resistencia a algo que siempre te acaba saliendo. Como lo del orden alfabético. Siendo de W, siempre estoy al final. Y eso - pues, no me gusta, cuando es sistemático.

Ahora - ya que tenemos una competición en marcha, ¡buscamos más! (premio al que se le ocurre la más divertida...)

The linguistic situation in my family

As so many of you must speak such a good English, I feel challenged to test my own ability. I haven’t been writing freely in English for a very long time, and I am really realising how much I’m loosing of this language which is my first L2-language, and one I’ve never considered much in any sense – it’s just there somehow.

Anyway, I thought it could be interesting to picture the situation that I live from a linguistic point of view. I speak mainly Spanish to my husband, some Catalan, but not much. My stepdaughter only speaks Spanish to me; she really seems incapable of switching as we started out speaking Spanish when we got to know each other. I only speak Swedish to my son, who at the moment only says about 6-7 words, all of them - except the first he started saying - in Catalan. (his very first word was “Titta” which means “look” and he has said it since he was nine months old). My husband only speaks Catalan to the children. My stepdaughter is learning some Swedish, and sometimes I say something to her in my mother tongue.

Whenever we have Swedish family or friends over, or when we visit Sweden and meet with people there – we talk English so that my husband and stepdaughter should understand. But – it is not at a very, very advanced level, and whenever necessary, we switch to Swedish or Spanish, and then I am the responsible of translating anything important. Sometimes it’s an incredible mixture between Swedish, Catalan, Spanish and English, and I sometimes turn to my best friend and explain thoroughly something, and she just smiles and says, Monica, nu pratar du spanska med mig. I sometimes don’t even notice that I’m not translating when I think I am…

Pd – I put in one post earlier that I am quite good in spelling. But, now I realise that I don’t “see” how to spell “husband”… Is it really with an a? Or is it husbund? No, that looks even funnier… It has to be with an a, then. Before I go to sleep I’ll look it up in a dictionary…

Afegit a l'entrada anterior (com si no fos prou llarga ;-)

Doncs, vaig fer el primer “post” sense haver llegit les instruccions. Com que sóc d’una societat molt “luterana” (vol dir – amb una necessitat gran de cumplir, de seguir les normes, moral de treball molt (massa) alt) – ara afegeixo una mica més.

Experiència d’aprenent

He sigut totalment escolaritzada en suec a l’escola reglada (també donaven les explicacions de anglès, francès i castellà en suec). Del que més em recordo de l’alfabetització és dels deures de ortografia (i la ortografia sueca és bastant complicada) – a mi m’agradava! No sé si per això sempre he tingut facilitat per la ortografia, o si de alguna manera en tenia una certa facilitat innata i per això m’agradava... (també tinc i he tingut força facilitat amb la ortografia anglesa) Les idiomes meves per tant son aquestes. l’anglès, francès i castellà.

En gran part he après el català fora del ensenyament formal. He fet un curs, durant un parell o tres de mesos (durant el meu primer any a Catalunya) – era un nivell massa elevat per mi llavors, però abans havia provat d’anar a un curs organitzat per la UB (per els estudiants no catalanoparlants) i era d’un nivell tan baix (“en plan” – Hola, em dic Monica i sóc de Suècia – totes les classes.) que el vaig deixar per frustració – ja que volia aprendre de debò... Llavors, per mi funcionava millor un nivell massa elevat, i vaig aprendre molt (el que queda realment molt pendent són els pronoms febles, que llavors no era capaç de assimilar). El que vaig fer amb el català va ser – començar a parlar. I, insistint que els amic no deixessin de parlar català estant jo present, i sentir molt la radio i la tele. Al cap d’un any de viure aquí, ja parlava. Als dos anys, parlava més o menys bé, i ara, desprès de cinc anys aquí fins i tot escric (malgrat que això el faig bastant malament, ho sento!). El vocabulari l’he après només registrant. El que és una mica curiós és que no he llegit tant (forma de mantenir l’anglès per exemple, llegir llibres malgrat que siguin només policíaques o “chic-lit”, “llegir per llegir”) – llegeixo el diari, o altres texts així, però llibres en català he llegit ben pocs.

El pitjor professor – el de suec i anglès al batxillerat. Un home cansat d’ensenyar, sense interès de nosaltres, i fent-ho mecànicament (però, malgrat això em recordo de moltes coses que va ensenyar...)

El millor professor – Ingmar Söhrman, de castellà a la universitat. Increïblement intel·ligent, amb uns coneixements realment impressionants, i amb unes ganes de transmetre el que sabia.

Els meus primers records d'ensenyament

Estic fent memòria – em sembla que vaig començar amb anglès a tercer de primària. Llavors era en forma de jocs, algunes cançons, i més aviat per fer despertar l’interès. Al equivalent al quart de primària va ser quan començava l’ensenyament d’anglès. No em recordo gaire... Sí sé, que jo em cartejava amb moltíssima gent quan tenia 10-11 anys, (això era molt abans de la època informàtica, i a diferents revistes sortien adreces de nens que volien tenir contacte per carta. Vaig començar a escriure cartes llavors quan havia fet un o dos anys d’anglès. Em recordo que tenia “pen-pals” als Estats Units, i a un parell de països africans. Em recordo que quasi mirava cada paraula al diccionari, i ara penso que seria molt i molt graciós tornar a llegir aquestes cartes! Pròpiament del ensenyament de anglès sobre tot em recordo de pel·licules que ens ensenyaven (de Anglaterra i de Austràlia, encara em recordo perfectament d’uns nens que feien l’escola fent servir radio – vivien a no sé quants quilòmetres de la població més propera).

Al equivalent al ESO (o Institut) d’aquí (que només son tres anys al meu país) em recordo de gramàtica, (encara a primària fèiem els verbs, i encara em recordo de aquelles llistes – cut-cut-cut, drive-drove-driven...etc). I, al batxillerat, ja fèiem coses bastant avançades, textos complicats, però, de ensenyament purament gramatical no em recordo del batxillerat. El batxillerat és de tres anys, y allà acaba els meus estudis d’anglès. Em sembla que teníem 3 o 4 hores setmanals al batxillerat.

Sempre em van fascinar a mi els idiomes. Em recordo que ens van visitar uns nord-americans quan jo possiblement tenia uns 9 o 10 anys, i m’encantava sentir-los parlar i procurar parlar-ne el que fos. Just després d’haver començat amb francès (a ESO) em vaig trobar amb un marroquí de viatge per el meu poble, i parlàvem molta estona (em recordo perfectament de la conversa, però, és clar – era bastant frustrada desprès de només un any de francès...). Al any d’haver començat a fer castellà (al primer del batxillerat) – venien uns sud-americans a casa, i també feia tot per poder conversar, i em recordo de les coses que vaig entendre de la seva família, els seus “varones” (com deien per els fills de sexe masculí), i moltes més coses.

Al primer any de batxillerat feia tant francès com castellà. El francès “avançat” ja que portava estudiant-ho des de ESO, i castellà inicial. Quan acabava el primer any, em semblava que en només un any havia après pràcticament tant castellà com que havia après durant els quatre que llavors portava fent francès, i per segon de batxillerat (son tres anys al meu país) vaig deixar el francès, cosa de la que avui evidentment m’arrepenteixo (això no és català, oi? No sé com es diu “me arrepiento”...i, no tinc a ma un diccionari en aquests moments...).

Però – també trobo molt penós que no he estudiat més alemany – el primer estiu que vaig passar a Barcelona, em va apuntar a un curs a la escola oficial d’idiomes, i vaig estudiar alemany. Això era una experiència meravellosa – desprès de tants esforços amb idiomes llatines, poder estudiar un idioma per mi “lògic” – era molt maco! Vaig fer un curs durant el mes de juliol, i vam anar de vacances a Suïssa aquell any, i jo podia tenir converses senzilles en alemany! Al·lucinant! HE DE tornar a fer alemany, l’única cosa que falta és una miqueta de temps.

Possiblement és com deia Daniel a classe – tenim la tendència de pensar que l’aprendre un idioma és quelcom estàtic, però, estudiant un idioma molt a prop d’una altre que ja saps, crec que pots fer en molt poc temps. Jo vaig aprendre català (corregeixo – encara estic aprenent, i faig moltes errades, però, aprendre per poder parlar i entendre pràcticament tot) – en menys d’un any, i amb un mes d’alemany, realment vaig aprendre molt – així, que, possiblement és també qüestió de quin idioma esculls? Ja seguiré pensant en aquest tema!

Canvi de rumb

Encara seguirà existint aquest bloc – però, ara amb un canvi en el contingut. Fins ara he fet comentaris de la actualitat, culturals i de quasi qualsevol cosa que se m’ha ocurrit, dintre del marc d’una pràctica amb el professor Oliver a la Pompeu Fabra. A partir d’ara, aquest bloc forma part de la assignatura “Ensenyament de llengües”, amb el professor Cassany, que estic cursant. Per lo tant, serà força basat en temes relatius al aprenentatge de idiomes.