Els meus primers records d'ensenyament

Estic fent memòria – em sembla que vaig començar amb anglès a tercer de primària. Llavors era en forma de jocs, algunes cançons, i més aviat per fer despertar l’interès. Al equivalent al quart de primària va ser quan començava l’ensenyament d’anglès. No em recordo gaire... Sí sé, que jo em cartejava amb moltíssima gent quan tenia 10-11 anys, (això era molt abans de la època informàtica, i a diferents revistes sortien adreces de nens que volien tenir contacte per carta. Vaig començar a escriure cartes llavors quan havia fet un o dos anys d’anglès. Em recordo que tenia “pen-pals” als Estats Units, i a un parell de països africans. Em recordo que quasi mirava cada paraula al diccionari, i ara penso que seria molt i molt graciós tornar a llegir aquestes cartes! Pròpiament del ensenyament de anglès sobre tot em recordo de pel·licules que ens ensenyaven (de Anglaterra i de Austràlia, encara em recordo perfectament d’uns nens que feien l’escola fent servir radio – vivien a no sé quants quilòmetres de la població més propera).

Al equivalent al ESO (o Institut) d’aquí (que només son tres anys al meu país) em recordo de gramàtica, (encara a primària fèiem els verbs, i encara em recordo de aquelles llistes – cut-cut-cut, drive-drove-driven...etc). I, al batxillerat, ja fèiem coses bastant avançades, textos complicats, però, de ensenyament purament gramatical no em recordo del batxillerat. El batxillerat és de tres anys, y allà acaba els meus estudis d’anglès. Em sembla que teníem 3 o 4 hores setmanals al batxillerat.

Sempre em van fascinar a mi els idiomes. Em recordo que ens van visitar uns nord-americans quan jo possiblement tenia uns 9 o 10 anys, i m’encantava sentir-los parlar i procurar parlar-ne el que fos. Just després d’haver començat amb francès (a ESO) em vaig trobar amb un marroquí de viatge per el meu poble, i parlàvem molta estona (em recordo perfectament de la conversa, però, és clar – era bastant frustrada desprès de només un any de francès...). Al any d’haver començat a fer castellà (al primer del batxillerat) – venien uns sud-americans a casa, i també feia tot per poder conversar, i em recordo de les coses que vaig entendre de la seva família, els seus “varones” (com deien per els fills de sexe masculí), i moltes més coses.

Al primer any de batxillerat feia tant francès com castellà. El francès “avançat” ja que portava estudiant-ho des de ESO, i castellà inicial. Quan acabava el primer any, em semblava que en només un any havia après pràcticament tant castellà com que havia après durant els quatre que llavors portava fent francès, i per segon de batxillerat (son tres anys al meu país) vaig deixar el francès, cosa de la que avui evidentment m’arrepenteixo (això no és català, oi? No sé com es diu “me arrepiento”...i, no tinc a ma un diccionari en aquests moments...).

Però – també trobo molt penós que no he estudiat més alemany – el primer estiu que vaig passar a Barcelona, em va apuntar a un curs a la escola oficial d’idiomes, i vaig estudiar alemany. Això era una experiència meravellosa – desprès de tants esforços amb idiomes llatines, poder estudiar un idioma per mi “lògic” – era molt maco! Vaig fer un curs durant el mes de juliol, i vam anar de vacances a Suïssa aquell any, i jo podia tenir converses senzilles en alemany! Al·lucinant! HE DE tornar a fer alemany, l’única cosa que falta és una miqueta de temps.

Possiblement és com deia Daniel a classe – tenim la tendència de pensar que l’aprendre un idioma és quelcom estàtic, però, estudiant un idioma molt a prop d’una altre que ja saps, crec que pots fer en molt poc temps. Jo vaig aprendre català (corregeixo – encara estic aprenent, i faig moltes errades, però, aprendre per poder parlar i entendre pràcticament tot) – en menys d’un any, i amb un mes d’alemany, realment vaig aprendre molt – així, que, possiblement és també qüestió de quin idioma esculls? Ja seguiré pensant en aquest tema!