Tecnologia nova

Tot el tema dels blocs és recent. Una d'aquelles coses, que en el seu dia quan la expliqui al meu fill: - "quan jo tenia la teva edat, carregàvem programes per jugar al ordinador amb un casette". I el meu fill segurament preguntarà: "I què és un casette?". I serà llarg per arribar a explicar com era la vida sense Internet, sense e-mails i sense blocs. (i sense cd:s, sense videos, i ....)

Aquesta entrada la he enviat en forma de un mail. No desde la pagina del "Blogger". És fantàstic...

M’estic tornant espanyola....

Em sembla que sí. He fet una cosa que no he fet abans. Que no acostumo fer, però, no he dubtat. Una molt bona amiga meva està embarassada! Quina alegria! I, de dos, és a dir, està embarassada de bessons. Ara bé – ella també es estrangera, del mateix país que jo. No té família a Barcelona. El seu marit és de Madrid, i tampoc té família aquí. Van a la mateixa clínica on jo vaig anar, però la ginecòloga que els ha portat ara està de baixa. Van anar amb un altre, però no n’hi havia química, i li vaig veure una mica preocupada. Quan ella trucava a la recepció de la clínica, deien que era difícil agafar hora, i donaven hora per més endavant que havia dit la ginecòloga per la següent visita. La meva ginecòloga era una persona meravellosa. I avui, he trucat a la clínica, he demanat directament amb la infermera de la meva doctora, he explicat el cas, he posat una mica de “salsa” i la infermera ha donat una hora per la meva amiga directament, sense recepció, sense res més que la meva gestió... I la meva amiga s’ha posat de contenta...

Sorteig

n'hi ha hagut un sorteig de pisos de protecció social. Segons he entès, n'hi havia moltes medides de seguretat per assegurar que el sorteig surtis de forma justa. Suposo que tot i això, segur que n'hi haurà gent que pensa que n'hi haurà trampes. Generalment és així - la gent no confia en aquest tipus de sorteigs, es pressuposa que "quelcom que coneix a quelcom important, o almenys ficat dintre de la política" - sempre surten guanyant.

Em recordo quan vaig fer un curs a la escola oficial d'idiomes a Drassanes (d'alemany). N'hi havia cues llargues, i un sistema de sorteig per les places d'anglès. La gent de la cua (per agafar el numero pel sorteig) - estava generalment molt desconcertada. "Se sap que has de conèixer a algú, si no no et surt". Jo - possiblement molt ingènua pensava (i segueixo pensant en el cas del sorteig dels pisos) - "I si només és un sorteig? I punt."

Una petita mostra de masclisme

Aquest és un anunci d'una important joieria, i va ser anunciat just abans de nadal. Diu:
-Ni hablar... bueno, vale
(els punts suspensius són en forma de pedres precioses, una esmeralda, i dos altres)
Abaix diu en lletra petita: Nada une más que una joya.

Em pregunto - què tipus de missatge és aquest? La frase "Ni hablar...bueno, vale" juga clarament amb als rols que tenim establerts. Una dona enfadada/molesta, que es nega quelcom. Però... ve el "Bueno vale" i per les joies dels punts suspensius, junt amb el text al final és evident, que ha canviat d'opinió/ha deixat d'enfadar-se/ja no és molesta - per causa d'un regal en forma de joia. Els conflictes entre home i dona - es poden solucionar comprant una joia, és clar, perquè - "Nada une más que una joya".

Sóc contundent quan dic que és una dona que pronuncia "Ni hablar....bueno vale" i que l'anunci está dirigit als homes. No s'acostuma comprar regals en forma de joies de colors verd, rosa palo i blau a homes.

Aquest anunci és impossible en el meu país. Seria una mala publicitat. No vull per aixó dir que el meu país és millor, però, és veritat que la igualtat ha anat més lluny que aqui, i aquest anunci realment em va xocar, però, entenc que aquí encara te validesa....

Carnestoltes

Carnaval, carnestoltes i tot això és quelcom que estic vivint per primera vegada, per causa de la atenció que el donen al col·legi del meu fill. Essent protestant, em sobta una mica quan vaig entenent les raons darrere del carnaval. Una setmana "boïga", quan la gent deixava camí per que sortissin els desitjos de tot tipus, i que es podia cometre pecats capitals sota una mascara de la disfressa, i que no passava res... Portant la mascara per amagar la teva personalitat i dedicar-te a la "lujuría a tope" o la disbauxa, que em sembla que dieu a català. La única cosa que es fa al meu país és menjar un pastis el dimarts gras. Si, és dimarts gras i no dijous com aquí. Es com un pa de llet en forma de bollo, farcit amb una pasta d'ametlla, i amb nata montada. És bo, es diu "Semla", però només es va permetre una mica de "gula" abans de la quaresma al meu país.
PD - el meu fill va a un col·legi de monges, fa educació infantil, i no n'hi haurà massa pell despullada em crec... Fan una coseta maca, un dia van amb un pentinat fashion, un altre pintats com indis etc. Lluny de les bogeries ells també...

Seminari de feminisme

A la meva universitat n'hi havia una consciència bastant gran de assumptes de gènere. A totes les assignatures es feia quelcom relacionat amb gènere. He llegit bastants articles, amb diferents tipus de punts de vista. Aqui sembla ser que encara no s'ha arribat al punt on el tema de gènere o igualtat ha de estar present a totes les assignatures d'una forma o d'una altre. He participat ara al primer seminari amb lectura feminista. Eren dues articles, i eren molt interessants. El que passa és, que com que sembla que els meus companys no tenien gaire costum de llegir sobre aquests temes, no començava mai la discussió sobre els articles. Suposo que s'ha d'entendre. Si quasi mai has tocat temes de feminisme, i si a més a més no has llegit articles amb un enfocament de gènere d'altres temes, no és tan fàcil. Exagerant una mica - en lloc de una discussió interessant sobre els temes dels articles, la gent s'expressava respecte a les seves pròpies ideas dels rols entre home i dona. Per quelcom s'ha de començar...