Afegit a l'entrada anterior (com si no fos prou llarga ;-)

Doncs, vaig fer el primer “post” sense haver llegit les instruccions. Com que sóc d’una societat molt “luterana” (vol dir – amb una necessitat gran de cumplir, de seguir les normes, moral de treball molt (massa) alt) – ara afegeixo una mica més.

Experiència d’aprenent

He sigut totalment escolaritzada en suec a l’escola reglada (també donaven les explicacions de anglès, francès i castellà en suec). Del que més em recordo de l’alfabetització és dels deures de ortografia (i la ortografia sueca és bastant complicada) – a mi m’agradava! No sé si per això sempre he tingut facilitat per la ortografia, o si de alguna manera en tenia una certa facilitat innata i per això m’agradava... (també tinc i he tingut força facilitat amb la ortografia anglesa) Les idiomes meves per tant son aquestes. l’anglès, francès i castellà.

En gran part he après el català fora del ensenyament formal. He fet un curs, durant un parell o tres de mesos (durant el meu primer any a Catalunya) – era un nivell massa elevat per mi llavors, però abans havia provat d’anar a un curs organitzat per la UB (per els estudiants no catalanoparlants) i era d’un nivell tan baix (“en plan” – Hola, em dic Monica i sóc de Suècia – totes les classes.) que el vaig deixar per frustració – ja que volia aprendre de debò... Llavors, per mi funcionava millor un nivell massa elevat, i vaig aprendre molt (el que queda realment molt pendent són els pronoms febles, que llavors no era capaç de assimilar). El que vaig fer amb el català va ser – començar a parlar. I, insistint que els amic no deixessin de parlar català estant jo present, i sentir molt la radio i la tele. Al cap d’un any de viure aquí, ja parlava. Als dos anys, parlava més o menys bé, i ara, desprès de cinc anys aquí fins i tot escric (malgrat que això el faig bastant malament, ho sento!). El vocabulari l’he après només registrant. El que és una mica curiós és que no he llegit tant (forma de mantenir l’anglès per exemple, llegir llibres malgrat que siguin només policíaques o “chic-lit”, “llegir per llegir”) – llegeixo el diari, o altres texts així, però llibres en català he llegit ben pocs.

El pitjor professor – el de suec i anglès al batxillerat. Un home cansat d’ensenyar, sense interès de nosaltres, i fent-ho mecànicament (però, malgrat això em recordo de moltes coses que va ensenyar...)

El millor professor – Ingmar Söhrman, de castellà a la universitat. Increïblement intel·ligent, amb uns coneixements realment impressionants, i amb unes ganes de transmetre el que sabia.