S'acaba!

S'acaba aquesta assignatura. Ja hem fet l'examen. Posaré un petit vídeo, gravat amb el telèfon mòbil (vol dir, qualitat dolenta...). Gaudiu!

Diuen que fa fred...

Tot és relatiu, però, mès fred que dies enrera si qu'en fa, però FRED? Quan el meu fill tenia tres mesos vam anar al meu pais d'origen. Era per nadal. Feia fred. 14 graus sota cero. I el meu fill va dormir la mar de bé fora, al cotxet. Ben tapadet, aixó si. A mi em fan patir moltes vegades certs nens que veig aquí, amb anoraks, bufanda, guants i gorro, sota flassades - quan fa 12 graus POSITIUS.

"España ha estado rota siempre"

El títol de la entrada és una cita, d'Antonio Gala. Jo li he saludat. Ell va visitar la meva universitat i la secció de filologia hispànica una vegada (fa molts anys). Fa pocs anys li tornava a saludar quan estava firmant llibres a Barcelona en Sant Jordi. Es recordava del seu viatge al meu país, i vam estar xerrant una estona.

Avui he llegit una entrevista amb ell. Ha escrit un llibre sobre història. Es diu "El pedestal de las estatuas" i és sobre el regnat de Felipe II. Diu a la entrevista que la historia de Espanya que ensenyen al col·legi és falsa. Que és la historia de victòries, de conquestes, de descobriments, un engrandiment de Espanya que no correspon a la realitat. Poc desprès ve la cita: "Espanya no ha cambiado tanto. Ahora el PP dice: "España se rompe", pero España ha estado rota siempre."

Jo no tinc suficients coneixements per opinar gaire, però, em sembla que Antonio Gala té molta raò...

Hi haurà els que saben penjar un quadre...

A vegades faig bromes sobre el fet de que molta gent d'aquí no son gaire acostumades de fer coses de bricolatge, i que molta gent quasi no sap ni penjar un quadre o muntar un moble d'IKEA ells mateixos. Al meu país sembla que qualsevol es posa a pintar casa seva (tant les parets per dins com les per fora) o fer reformes de tot el bany els mateixos. L'altre dia, però, quan vaig anar a veure una amiga, també extranjera que hi viu a Born, estava el seu company fent aquest trencadís en part de la terra del menjador. Molt maco - jo vaig quedar impressionada de debò. Evidentment n'hi persones que poden fer coses molt maques i que son molt bricolaires aquí també!

La mort

Avui ha mort un bon amic. Ha mort de càncer del fetge. Li vam anar a veure avui a la Teknon al matí, i només una hora desprès d’haver sortit de la seva habitació, va morir.

Demà a partir de les 12 hi és al tanatori, i divendres a les 11.30 fan la missa i el funeral.

A mi em costa molt entendre com la família del nostre amic podrà amb tot. Fer els preparatius de tot només entre avui i divendres... Al meu país, es fa el funeral dues o tres setmanes desprès. És molt important que tots els familiars hi poden estar. Un cas com el de la germana de la Leticia, quan ni la reina Sofia ni la pròpia germana que hi era a Filipines no tenien temps de venir, i estaven de viatge en el moment del funeral, és impossible. No dic que sigui millor, però el que sí crec és que n’hi més tranquil·litat i moments de reflexió.

En el cas del meu amic, n’hi ha un altre aspecte. Una de les seves filles està embarassada, a punt de tenir el seu fill. Fins i tot havien parlat sobre la possibilitat de provocar el part demà. Com és la vida...

El dia de la dona

En realitat no n’hi estic d’acord amb la celebració del dia de la dona. Tots els dies han de ser dies de la dona, com que han de ser dies del home. Millor dit – cada dia és un altre dies de les persones.

Ara, un dia com avui – ja que es dona aquesta faceta, només vull fer referència a un article que he llegit al diari, no avui però el dia 2 de març. “Una minoría de 6 % de catalanas ingresa más dinero que sus compañeros, según el Departament de Treball.” L’article segueix manifestant el fet de que les dones cobran 33 % menys que els homes a Catalunya, i a més a més – les dones treballen més a casa. El pas a una societat igualitària és gran.

Aquí pluja, allí neu

Avui ha plogut a Barcelona. No tot el dia, però, una mica. Valia la pena fer una foto de "Les Rambles" - son poques les vegades que està tan buida. A mi m'agrada que de tant en quant plou. És clar - practicament la meitat de la meva vida la he passat amb dias de pluja, núvols o neu. Em sento una mica com "a casa"... El meu marit hi és aquests dies a un país nòrdic, on ara mateix està nevant. Ahir es veu que va sortir a fer un passeig amb motos de neu, per un bosc, fins arribar a un llac congelat, on va pescar fent forrats al gel. Al bosc van veure un "venado" i uns faisans. Diuen que demà torna a sortir el sol aquí. Jo ja he deixat de fer servir la jaqueta d'hivern.