viernes, 8 de febrero de 2008
Otro curso que hago
jueves, 7 de febrero de 2008
Competencia sociocultural
En el seminario de Encarna, hablamos de la competencia sociocultural, y cómo transmitirla a los estudiantes de español como idioma extranjero. Encarna apuntó que la tolerancia hacía comportamientos no del todo adecuados pertenecientes a la competencia sociocultural son más "castigados" por los nativos que otras faltas o carencias más puramente lingüísticas. Ella puso como ejemplo una carta de agradecimiento que en su día la había recibido Ernesto, que quizás enseñaban unas diferencias socioculturales sobre el agradecimiento a un profesor.
Yo me estoy dando cuenta de que todavía estoy "rompiendo los códigos" socioculturales, y eso que ya llevo viviendo aquí casi siete años. Hay cosas que realmente son diferentes, y daré un ejemplo, lo de los besos de aquí y los abrazos de allí...
En mi país no se dan besos. Algunas personas puede ser que lo hagan, pero, la forma generalizada de saludarse, es dar la mano. A amigos muy cercanos y familiares das un abrazo cuando ha habido una ausencia larga, pero a familiares o amistades cercanas que se ve muy a menudo no se da la mano, ni se da un abrazo. ¿Complicado? Pues, sí, algo... La forma de saludar aquí en España parece ser más fácil. Se dan dos besos a todos (es decir: fuera de situaciones estrictamente profesionales) y ya está. O, ¿es realmente así de fácil? ¿No es cierto que muchas veces a tu madre, sólo le das UN beso? Yo a mi suegra acostumbro a dar dos besos. Pero, a veces le doy sólo uno. Me parece a mí que es un signo de todavía más confianza. Pero, puedo estar eqivocada... Cuando mi marido está en mi país de visita, acostumbra dar un abrazo a personas de más confianza. Pero, da algunos abrazos "más" de lo que daría un sueco. Yo, evidentemente hago lo mismo (no lo quiero dejar abrazando a la gente solo...) y al final acabo repartiendo más abrazos por causa de mi marido de los que daría normalmente. Riqueza cultural....
Ahora, ¿cómo se enseña lo relacionado a la competencia sociocultural? Se propondré como posible tema para el trabajo de grupo, a ver si les parece un tema interesante a las demás chicas del grupo.
viernes, 1 de febrero de 2008
El comienzo
Recapitulación diaro
Le escribo a Encarnación el jueves 24 de enero, sobre las posibilidades de incorporarme al curso. (A ella porque es la que sale en el apartado informático de esta asignatura en el Campus Global) No obtengo respuesta, y voy a la clase del 28 de enero a la sala que indica el horario en el Campus Global. Tengo la mala suerte de ser retrasada debido a una incidencia en el metro, esa típica incidencia de la cual prefieres no obtener tanta información, aquella que te pone triste y pensativa, aquella que está "debido a terceras personas". Bueno, al llegar a la sala corriendo, no hay nadie. Voy a secretaría para preguntar si ha habido cambio de aula, pero ya se han ido a comer. A la vuelta le escribo a Ernesto, que sale como profesor en el horario. Me responde en seguida y muy amablemente y me pone al día sobre cambios de aula y horario.
Seminario el 30 de enero
Me encuentro con Luis (?), un chico brasilero que estuvo en un par de asignaturas del año pasado. Durante el seminario veo que la asignatura de Daniel Cassany el año pasado fue eficaz - ese fue mi primer paso en el mundo de la didáctica o metodología, y ¡me acuerdo de bastantes cosas!
Cambiamos otra vez de sentido...
lunes, 28 de mayo de 2007
Examens de ensenyament de llengües
En primer lloc - doncs sí, a la meva universitat, (Umeå Universitet) on jo vaig estudiar filologia hispànica, vam tenir un mínim de 4 h per fer els exàmens, moltes vegades, 6 h. (un xoc per tant per mi, fer un examen universitari en 2 h aquí!). Jo portava el meu termos de cafè, fruita, algun entrepa, coca-cola - igual que tothom. N'hi havia unes dones (totes dones, curiosament...) que treballaven de vigilants dels exàmens, i n'hi havia sales especials, grans, i bé, es creava un ambient una mica especial...No he fet CAP examen d'aquests famosos d'anglès (First certificate or whatever) MAI a la meva vida, però malgrat això sé exactament què és "have a crush on somebody" per posar un exemple...
Una vegada vaig fer la prova del nivell B i del nivell C de català (sí, una darrere l'altre, el mateix any). No portava ni un any visquent a Catalunya (i abans de conèixer al meu marit, no havia sentit mai parlar-ne) - per la qual cosa evidentment era impossible passar el nivell C. I - una cosa que encara em fa ràbia - per la prova del nivell B, no feien la prova oral el mateix dia, sinó un altre dissabte. I em vaig oblidar d'anar-hi!!!! Per tant - no tinc cap certificat! Suposo que això qualifica per l'examen més "desastre" - no aprovar per haver oblidat anar a fer una de les parts....
L'examen més important – l’examen de gramàtica castellana del segon curs (Universitat de Umeâ), Si no el passessis no podies continuar amb el tercer curs. Consistia en la traducció del suec al castellà d’un petit text, ple de complicacions. Vaig aprovar, i, com que vaig fer el tercer curs desprès de viure gairebé un any a Sud-america – ja no hi havia problemes.
Injustícies en exàmens d’idiomes, molt injustos – no sé. Em semblava injust en l’examen de sintaxi aquí a la Pompeu, amb Alsina, la falta de temps. Persones lentes com jo – no teníem les possibilitats d’ensenyar el que sí en sabíem.(vaig aprovar l’examen, però em faltava gairebé per fer la meitat!) Però, crec que no es considera això precisament un examen d’idiomes? Altres exàmens injustos s’hauran esborrat de la meva memòria, possiblement com una mena de protecció psicològica? (o serà per que mai he suspès res (apart de nivell c de català)
Fent memòria
En Daniel ens demana refrescar molt la memòria, sort que mai hauré de escrivir una auto-biografia sobre la meva vida - és que - no em recordo de tant detalls! Ara estic fent un repàs de les aules on he fet classes d'idiomes; català - col·legi d'advocats de Barcelona, aula despullada de multi-ús. Les setmanes que seguia el curs de català per part de
Possiblement sóc d’una generació massa individualista, a mi m’importen ben poc els companys quan estudio idiomes. Ara, com que sempre has d’estar parlant de la teva vida, evidentement és més xulo si hi ha algú una mica interessant, però, generalmente són persones més o menys igualment d'avorrides com tu mateix... No em recordo de persones que hagin tingut un “mal” impacte sobre les classes, en realitat, no em recordo gaire dels companys... (altre vegada, la meva memòria...crec que desaprovaré aquest curs per causa de la meva mala memòria...) Ara, estant fora del país amb la intenció d’aprendre un idioma (en el meu cas – Salamanca) – llavors sí que té importància, jo vaig anar sola, sense conèixer a ningú, vaig tenir 19 anys, i és clar, necessitava amics. En vaig fer molts, però – cap que era espanyol.
Jo tinc molt i molt bona experiència dels cursos intensius que he fet, d’alemany (un mes, 4 hores diàries) i castellà a Salamanca, (tres mesos intensius). Al anar-me a Alemanya desprès del curs, podia mantenir converses senzilles, i en el cas del castellà, realment em donava la base per desprès aprendre l’idioma del fons una vegada a
sábado, 28 de abril de 2007
...¿y la cultura?
Alguien habrá pensado – ¿para qué aquella entrada del humorista sueco? Pues – para poner enfoque en algo que yo pienso ser muy importante en la enseñanza de idiomas, el conocimiento cultural que rodea y se absorbe en los idiomas que estudiamos.
-¿Qué hay en el bolso?
-¿En qué bolso?
–En el bolso amarillo.
-Ah, bueno, botellas.
-¿Botellas? ¿Cuàntas?
–Dos o tres.
-¿Dos o tres?
–Bueno, cuatro.
Es decir, las situaciones que se desarrollaban, eran hechas para enseñar temas gramaticales, no para transferir la situación en si, cosa necesaria (según Canale y Swain) para pertenecer a una perspectiva comunicativa.
Para acabar – vuelvo a poner énfasis en el tema cultural. En mi caso fue lo que en gran parte me hizo tener interés por los idiomas, el conocer algo de otras culturas, de leer y ver cómo vivían en países lejanos, sus tradiciones etc. Y creo – siendo una ignorante en el tema académicamente hablando – que con una buena motivación, hay posibilidades de aprender casi con cualquier método (pero, si no la hay, será muy importante encontrar el método adecuado, o cómo aumentar la motivación).
miércoles, 25 de abril de 2007
Post en Sueco - SWEDEN Snabbmat nation
(ahora - no me imagino que nadie pueda aguantar mucho del clip, la mezcla con el sueco hará bastante difícil el entender las partes en inglés... PERO - os he transcrito una pequeña parte, la pego primero sola, y después también con la traducción de lo que es en sueco...)
Hello, my name is Henrik Schyffert and I work for Svenskt Näringsliv and I’m here to tell you that Sweden has some of den bästa maten in the världen, we've got the Oaxen, the F12, the Sjömagasinet – we’ve got it all!
But most people they don’t fattar the poängen with the lyxiga restaurangen, they just want to svulla i sig en Vesuvio and then gå hem och sitta och gnälla framför Melodifestivalen so therefor today, we take a look at Sweden, the snabbmat Nation
This guy, Lasse, is eating a Kebab. Right now he is, he is för mångfald, - för det är ju så jävla gott, but then afterwards when he plays in Korpen mot kurdiska FF here, then its tvärtom, then it’s oj, upp i träden med er era jävla apor, but right now it’s very good, right? Sweden Snabbmat Nation.
Etc, etc
CON TRADUCCIÓN
Hello, my name is Henrik Schyffert and I work for Svenskt Näringsliv (el lobby de negocios, promocionando Suecia fuera) and I’m here to tell you that Sweden has some of den bästa maten (la mejor comida) in the världen (mundo) we got the Oaxen, the F12, the Sjömagasinet (nombres de tres restaurants famosos, con estrellas Michelin) – we’ve got it all!
Etc
martes, 24 de abril de 2007
Competición
Ahora - ya que tenemos una competición en marcha, ¡buscamos más! (premio al que se le ocurre la más divertida...)
martes, 17 de abril de 2007
The linguistic situation in my family
As so many of you must speak such a good English, I feel challenged to test my own ability. I haven’t been writing freely in English for a very long time, and I am really realising how much I’m loosing of this language which is my first L2-language, and one I’ve never considered much in any sense – it’s just there somehow.
sábado, 14 de abril de 2007
Afegit a l'entrada anterior (com si no fos prou llarga ;-)
Doncs, vaig fer el primer “post” sense haver llegit les instruccions. Com que sóc d’una societat molt “luterana” (vol dir – amb una necessitat gran de cumplir, de seguir les normes, moral de treball molt (massa) alt) – ara afegeixo una mica més.
He sigut totalment escolaritzada en suec a l’escola reglada (també donaven les explicacions de anglès, francès i castellà en suec). Del que més em recordo de l’alfabetització és dels deures de ortografia (i la ortografia sueca és bastant complicada) – a mi m’agradava! No sé si per això sempre he tingut facilitat per la ortografia, o si de alguna manera en tenia una certa facilitat innata i per això m’agradava... (també tinc i he tingut força facilitat amb la ortografia anglesa) Les idiomes meves per tant son aquestes. l’anglès, francès i castellà.
El pitjor professor – el de suec i anglès al batxillerat. Un home cansat d’ensenyar, sense interès de nosaltres, i fent-ho mecànicament (però, malgrat això em recordo de moltes coses que va ensenyar...)
jueves, 12 de abril de 2007
Els meus primers records d'ensenyament
Estic fent memòria – em sembla que vaig començar amb anglès a tercer de primària. Llavors era en forma de jocs, algunes cançons, i més aviat per fer despertar l’interès. Al equivalent al quart de primària va ser quan començava l’ensenyament d’anglès. No em recordo gaire... Sí sé, que jo em cartejava amb moltíssima gent quan tenia 10-11 anys, (això era molt abans de la època informàtica, i a diferents revistes sortien adreces de nens que volien tenir contacte per carta. Vaig començar a escriure cartes llavors quan havia fet un o dos anys d’anglès. Em recordo que tenia “pen-pals” als Estats Units, i a un parell de països africans. Em recordo que quasi mirava cada paraula al diccionari, i ara penso que seria molt i molt graciós tornar a llegir aquestes cartes! Pròpiament del ensenyament de anglès sobre tot em recordo de pel·licules que ens ensenyaven (de Anglaterra i de Austràlia, encara em recordo perfectament d’uns nens que feien l’escola fent servir radio – vivien a no sé quants quilòmetres de la població més propera).
Al equivalent al ESO (o Institut) d’aquí (que només son tres anys al meu país) em recordo de gramàtica, (encara a primària fèiem els verbs, i encara em recordo de aquelles llistes – cut-cut-cut, drive-drove-driven...etc). I, al batxillerat, ja fèiem coses bastant avançades, textos complicats, però, de ensenyament purament gramatical no em recordo del batxillerat. El batxillerat és de tres anys, y allà acaba els meus estudis d’anglès. Em sembla que teníem 3 o 4 hores setmanals al batxillerat.
Sempre em van fascinar a mi els idiomes. Em recordo que ens van visitar uns nord-americans quan jo possiblement tenia uns 9 o 10 anys, i m’encantava sentir-los parlar i procurar parlar-ne el que fos. Just després d’haver començat amb francès (a ESO) em vaig trobar amb un marroquí de viatge per el meu poble, i parlàvem molta estona (em recordo perfectament de la conversa, però, és clar – era bastant frustrada desprès de només un any de francès...). Al any d’haver començat a fer castellà (al primer del batxillerat) – venien uns sud-americans a casa, i també feia tot per poder conversar, i em recordo de les coses que vaig entendre de la seva família, els seus “varones” (com deien per els fills de sexe masculí), i moltes més coses.
Al primer any de batxillerat feia tant francès com castellà. El francès “avançat” ja que portava estudiant-ho des de ESO, i castellà inicial. Quan acabava el primer any, em semblava que en només un any havia après pràcticament tant castellà com que havia après durant els quatre que llavors portava fent francès, i per segon de batxillerat (son tres anys al meu país) vaig deixar el francès, cosa de la que avui evidentment m’arrepenteixo (això no és català, oi? No sé com es diu “me arrepiento”...i, no tinc a ma un diccionari en aquests moments...).
Però – també trobo molt penós que no he estudiat més alemany – el primer estiu que vaig passar a Barcelona, em va apuntar a un curs a la escola oficial d’idiomes, i vaig estudiar alemany. Això era una experiència meravellosa – desprès de tants esforços amb idiomes llatines, poder estudiar un idioma per mi “lògic” – era molt maco! Vaig fer un curs durant el mes de juliol, i vam anar de vacances a Suïssa aquell any, i jo podia tenir converses senzilles en alemany! Al·lucinant! HE DE tornar a fer alemany, l’única cosa que falta és una miqueta de temps.
miércoles, 11 de abril de 2007
Canvi de rumb
Encara seguirà existint aquest bloc – però, ara amb un canvi en el contingut. Fins ara he fet comentaris de la actualitat, culturals i de quasi qualsevol cosa que se m’ha ocurrit, dintre del marc d’una pràctica amb el professor Oliver a la Pompeu Fabra. A partir d’ara, aquest bloc forma part de la assignatura “Ensenyament de llengües”, amb el professor Cassany, que estic cursant. Per lo tant, serà força basat en temes relatius al aprenentatge de idiomes.
viernes, 23 de marzo de 2007
S'acaba!
S'acaba aquesta assignatura. Ja hem fet l'examen. Posaré un petit vídeo, gravat amb el telèfon mòbil (vol dir, qualitat dolenta...). Gaudiu!
miércoles, 21 de marzo de 2007
Diuen que fa fred...
Tot és relatiu, però, mès fred que dies enrera si qu'en fa, però FRED? Quan el meu fill tenia tres mesos vam anar al meu pais d'origen. Era per nadal. Feia fred. 14 graus sota cero. I el meu fill va dormir la mar de bé fora, al cotxet. Ben tapadet, aixó si. A mi em fan patir moltes vegades certs nens que veig aquí, amb anoraks, bufanda, guants i gorro, sota flassades - quan fa 12 graus POSITIUS.
lunes, 19 de marzo de 2007
"España ha estado rota siempre"
Avui he llegit una entrevista amb ell. Ha escrit un llibre sobre història. Es diu "El pedestal de las estatuas" i és sobre el regnat de Felipe II. Diu a la entrevista que la historia de Espanya que ensenyen al col·legi és falsa. Que és la historia de victòries, de conquestes, de descobriments, un engrandiment de Espanya que no correspon a la realitat. Poc desprès ve la cita: "Espanya no ha cambiado tanto. Ahora el PP dice: "España se rompe", pero España ha estado rota siempre."
Jo no tinc suficients coneixements per opinar gaire, però, em sembla que Antonio Gala té molta raò...
viernes, 16 de marzo de 2007
Hi haurà els que saben penjar un quadre...

A vegades faig bromes sobre el fet de que molta gent d'aquí no son gaire acostumades de fer coses de bricolatge, i que molta gent quasi no sap ni penjar un quadre o muntar un moble d'IKEA ells mateixos. Al meu país sembla que qualsevol es posa a pintar casa seva (tant les parets per dins com les per fora) o fer reformes de tot el bany els mateixos. L'altre dia, però, quan vaig anar a veure una amiga, també extranjera que hi viu a Born, estava el seu company fent aquest trencadís en part de la terra del menjador. Molt maco - jo vaig quedar impressionada de debò. Evidentment n'hi persones que poden fer coses molt maques i que son molt bricolaires aquí també!
miércoles, 14 de marzo de 2007
La mort
Avui ha mort un bon amic. Ha mort de càncer del fetge. Li vam anar a veure avui a la Teknon al matí, i només una hora desprès d’haver sortit de la seva habitació, va morir.
jueves, 8 de marzo de 2007
El dia de la dona
En realitat no n’hi estic d’acord amb la celebració del dia de la dona. Tots els dies han de ser dies de la dona, com que han de ser dies del home. Millor dit – cada dia és un altre dies de les persones.
miércoles, 7 de marzo de 2007
Aquí pluja, allí neu

Avui ha plogut a Barcelona. No tot el dia, però, una mica. Valia la pena fer una foto de "Les Rambles" - son poques les vegades que està tan buida. A mi m'agrada que de tant en quant plou. És clar - practicament la meitat de la meva vida la he passat amb dias de pluja, núvols o neu. Em sento una mica com "a casa"... El meu marit hi és aquests dies a un país nòrdic, on ara mateix està nevant. Ahir es veu que va sortir a fer un passeig amb motos de neu, per un bosc, fins arribar a un llac congelat, on va pescar fent forrats al gel. Al bosc van veure un "venado" i uns faisans. Diuen que demà torna a sortir el sol aquí. Jo ja he deixat de fer servir la jaqueta d'hivern.